La suposició que alguns cervells estan preprogramats per ser bons en matemàtiques, mentre que altres no, ha estat compartida durant molt de temps per estudiants, mestres i famílies de tot el món, persuadint aquells que es van topar amb les matemàtiques a l’escola que mai no hi hauria res que ells podrien fer per millorar. Tot i això, és una suposició equivocada, ja que ser bo en matemàtiques no depèn realment d’una predisposició natural (excepte en el cas de la discalcúlia i els Trastorns Específics de l’Aprenentatge). És simplement una qüestió d’educació i aprendre les habilitats adequades amb les eines adequades. Creure en el mite del “cervell matemàtic” només porta a desanimar moltes persones d’interessar-se per les matemàtiques i eventualment triar una carrera al camp STEM. També pot conduir a un augment de la taxa d’ansietat matemàtica entre la població.
L’ansietat matemàtica es defineix com la reacció emocional negativa que es produeix davant de situacions que impliquen activitats numèriques i matemàtiques, i pot ser més o menys greu. Les causes no són unívoques, però els estudis mostren que podria estar relacionada amb l’ansietat generalitzada, així com amb l’ansietat davant dels exàmens (és a dir, la por associada amb la realització d’un examen)[1] . Segons dades de l’OCDE del 2012, el 30% dels estudiants es va veure afectat per l’ansietat matemàtica, i el nombre anava en augment a molts països[2]. No cal dir que l’ansietat matemàtica no sempre desapareix quan els nens es fan adults…
Tot i que no és clar d’on prové exactament “l’ansietat matemàtica”, podem suposar que està alimentada per la pressió social al voltant de les matemàtiques i, en el cas de les dones, pels estereotips de gènere. Sembla, de fet, que l’ansietat matemàtica podria ser més freqüent en dones que no pas en homes[3]. Mentre que alguns estudis han demostrat que la diferència en el rendiment matemàtic entre dones i homes no es pot explicar per diferències de gènere[4], altres estudis han trobat que el rendiment matemàtic de les dones es veu pertorbat per l’estereotip que les dones no tenen un » cervell matemàtic»[5] . Això, per descomptat, contribueix que les dones estiguin menys representades a les carreres STEM. Aquesta manca de dones a STEM condueix en última instància a un paradigma científic més pobre i el priva de més inclusió i atenció a les necessitats socials.
Imatge de Pikwizard
Les persones que pateixen ansietat matemàtica també corren el risc de no tenir habilitats aritmètiques bàsiques, ja que ser aritmètic requereix tenir algun coneixement de matemàtiques per poder organitzar les nostres vides com a individus i ciutadans. Si no confiem en les nostres habilitats matemàtiques, no serem capaços de prendre decisions efectives en moltes situacions de la vida. L’ansietat també podria impedir que els adults poc qualificats intentin obtenir una educació superior, ja que és possible que no tinguin els millors records de la seva experiència escolar.
Però aleshores, com ens desfem de l’ansietat matemàtica? I com acabem per desfer-nos del mite del “cervell matemàtic”? Primer, les matemàtiques han de tornar a ser significatives i intuïtives. Durant molt de temps hem estat incapaços d’entendre què significa transmetre-les perquè hem estat estudiant matemàtiques d’una manera deshumanitzada, per la qual cosa no tenim idea de com poden ser útils a la nostra vida quotidiana. Per tant, les matemàtiques han de ser posades sota una nova llum amb l’ajuda de metodologies no formals. Provar noves formes amigables d’aprendre augmentarà la confiança dels nens que tenen dificultats amb les matemàtiques, així com dels adults poc alfabetitzats, cosa que demostrarà que qualsevol pot assolir un bon nivell de matemàtiques. L’objectiu, però, no és convertir-los en experts en matemàtiques, sinó ensenyar-los habilitats numèriques per a tota la vida. Aquesta és la missió del projecte Numeric[All].
[1] Hart, S. A., & Ganley, C. M. (2019). The Nature of Math Anxiety in Adults: Prevalence and Correlates. Journal of numerical cognition, 5(2), 122–139. https://doi.org/10.5964/jnc.v5i2.195
[2] OCDE (2013), « Mathematics Self-Beliefs and Participation in Mathematics-Related Activities », dans PISA 2012 Results: Ready to Learn (Volume III) : Students’ Engagement, Drive and Self-Beliefs, Éditions OCDE, Paris, https://doi.org/10.1787/9789264201170-8-en
[3] Hart, S. A., & Ganley, C. M. (2019). The Nature of Math Anxiety in Adults: Prevalence and Correlates. Journal of numerical cognition, 5(2), 122–139. https://doi.org/10.5964/jnc.v5i2.195
[4] Hyde, J. S., Lindberg, S. M., Linn, M. C., Ellis, A. B., & Williams, C. C. (2008). Gender similarities characterize math performance. Science, 321(5888), 494-495
[5] Spencer, S.J.; Steele, C.M.; Quinn, D.M. Stereotype Threat and Women’s Math Performance. J. Exp. Soc. Psychol. 1999, 28, 4–28.